Un jutjat de Sant Sebastià ha estat el primer a posar en dubte la constitucionalitat de l’impost de plusvàlua municipal quan un habitatge es ven en pèrdua patrimonial, és a dir, quan s’obté un rendiment negatiu en l’operació perquè l’immoble es ven per sota del cost de compra. Segons apunta el despatx Àtic Jurídic-Salcedo Advocats, el jutjat basc ha plantejat la inconstitucionalitat del tribut per entendre que vulnera els articles 24 i 31 de la Carta Magna.

Pel que sembla, Hisenda estipula aquest impost sense importar-li les circumstàncies concretes de la transmissió de l’habitatge i calcula la base imposable de manera totalment aliena al guany o pèrdua que hagi obtingut el venedor en l’operació.

Aquesta circumstància, en les operacions en les quals hi ha pèrdua patrimonial, infringiria el que recull l’article 31 de la Constitució: “Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.

Això és, per al jutjat de Sant Sebastià l’aplicació del mètode impositiu proposat per la Llei, en el cas en què una operació ‘a pèrdues’ demostra que l’increment del valor dels terrenys municipals no és real ni cert, pel que exigir seu pagament podria suposar una vulneració del principi de capacitat econòmica.

A més, segons Àtic Jurídic, “el fet que la normativa no contempli la possibilitat que la transmissió produeixi una pèrdua o minusvalidesa suposa el gravamen d’un increment fictici que, per ser calculat per defecte pel mètode previst en la norma, no pot ser tampoc objecte d’una valoració pericial contradictòria per a la determinació de la base imposable, ni admet prova en contrari”.

Això, segons el parer dels experts, suposa una clara limitació del dret de defensa que preveu l’article 24 de la Constitució, que estipula que totes les persones “tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió “i que també tenen dret” a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa”.